Trencant els mites de la psicoteràpia

Quan rebem peticions d’ajuda psicòlogica, ens trobem que sovint les persones tenen dubtes abans de decidir-se si a començar una teràpia. En aquest article resolem els que ens hem trobat amb major freqüència. Us animem a que ens ajudeu a completar-lo afegint les vostres pròpies preguntes.

No sé si anar al psicòleg perquè..:

Jo crec que no estic boig/ja per anar al psicòleg

Els professionals de la psicologia treballem amb persones que tenen problemes, independentment de la seva salut mental. La funció dels professionals de la psicologia és ajudar a les persones a avançar a través d’una situació problemàtica per tal de prevenir que aquest problema s’encalli i acabi provocant un problema major.

No crec en els psicòlegs

La psicologia no és una religió, no es basa en dogmes ni necessita tenir fidels que hi creguin. Els professionals de la psicologia són persones expertes en l’anàlisi de la conducta, les creences i les emocions, de tal manera que afavoreixen el canvi de les àrees problemàtiques a través de fer aflorar la conducta, creença o emoció disfuncional, elaboren unes pautes per a modificar-les, abonant el terreny de cara a la prevenció de futures situacions problemàtiques. El que sí que es necessita és creure en el canvi i tenir motivació per a provocar-lo.

Ja ho he provat tot, el que a mi em passa no té solució. En què em pot ajudar un psicòleg?

Quan s’acudeix al psicòleg, podem tenir un cert recel, perquè pensem que ho hem provat tot per resoldre el problema. El cert és que hem provat tot allò que ens semblava lògic, dins el nostre sistema de creences i valors, i dins el nostre model de funcionament familiar. Per tant, hem esgotat totes les opcions que se’ns han acudit.

El psicòleg es converteix en la persona experta que, amb una anàlisi prèvia de la situació, pot aportar llum a tota una sèrie de solucions o camins que hi condueixen a la resolució de la situació.

Em fa vergonya anar a explicar les meves coses a algú altre, no n’ha de fer res

Els psicòlegs són professionals expressament entrenats per escoltar a les persones que hi acudeixen sense judici, sigui quin sigui el seu problema, amb plena consciència d’estar davant d’una persona que pateix per allò que la porta a consulta.

Cal tenir present que els psicòlegs no endevinen la ment, per tant, s’ha d’explicar la veritat. En cas contrari, s’estarà malbaratant el recurs.

He llegit molt en llibres d’autoajuda, i ho he provat tot, això que em passa no té solució

A pesar que els llibres d’autoajuda són un gran recurs, i serveixen a moltes persones, no són útils a totes les persones ni a totes les situacions problemàtiques. Aquests llibres no descriuen totes les problemàtiques, acostumen a parlar de manera genèrica, i a pesar de ser recomanables, en algunes situacions es necessita la guia d’un expert/a en psicologia.

Aniré a teràpia per a que em resolguin el què em passa

Anar a la consulta del psicòleg implica estar motivat/da per fer canvis a la pròpia manera de fer les coses, de tal manera que la resolució del problema passa per les mans de la persona que acudeix a consulta, sota la guia del professional. La intervenció del terapeuta, per molt esforç que hi posi, serà inútil sense la implicació total de la persona afectada.

Això que em passa a mi no li passa a ningú més, segur que no m’ho podran resoldre

Quan tenim un problema i no ho hem compartit amb altres persones, pel motiu que sigui, acostumem a pensar que això només ens passa a nosaltres, encara que no sigui així. Els problemes que portem a consulta del psicòleg solen ser bastant íntims, i no els hem compartit amb gaires persones perquè ens causa malestar.

Els professionals de la psicologia són persones expertes en l’anàlisi de la situació, en tècniques d’afrontament, i en agafar cada situació com si fos el primer cop que la veuen a la seva carrera professional, perquè cada persona és diferent d’una altra, i veu i viu les coses d’una manera diferent. Mitjançant l’anàlisi es fa visible què hi ha darrere del problema i es busquen estratègies per a afrontar-ho en aquell cas concret. Sigui com sigui, es la persona que acut a teràpia la que ha de resoldre la situació.

Tinc por que em facin fer coses que no vull fer

Un/a terapeuta no obliga a fer res que la persona no estigui disposada a fer, en tot cas, suggereix què seria més adequat per sortir de la situació problemàtica, es pacten a consulta les tasques pel proper dia, i pot arribar a renunciar a portar a terme la teràpia si veu que la persona que acudeix a teràpia no s’implica de manera sistemàtica en les tasques i les sessions.

Tinc por de que el psicòleg em faci perdre la meva essència

Els objectius que es marquen a l’inici de la teràpia van sempre d’acord amb els valors de la persona que hi acudeix. La persona mantindrà allò que cregui convenient de mantenir, a la vegada que es desfarà d’allò que li resulta disfuncional.

Els problemes es resolen amb els de casa o les amistats

El cas ideal és que les persones resolguin els seus problemes amb el suport dels que tenen al voltant, però hi ha ocasions en les que no és suficient. És en aquests moments en els que es bo acudir a un/a professional. El suport d’amistats i familiars sol ser un predictor d’èxit en un tractament psicoterapèutic

No sé si fer teràpia m’aniria bé

Entrar en un procés terapèutic és dolorós i alliberador a la vegada, implica un elevat esforç per part de la persona implicada, comporta l’obertura de portes que porten molt de temps tancades, amb la finalitat de treballar sobre l’experiència viscuda i el que això ens ha provocat. Evitar recordar només incrementa el problema. Fer teràpia va bé sempre, però el procés és dolorós.

Ja que no ho resoldré, aniré al psicòleg i em desfogaré

Encara que a consulta s’expliquen els problemes i serveix per a desfogar-se, aquest no és el 100% de la feina. De fet, és la part menys important del què es fa a teràpia. La psicoteràpia implica l’esforç de la persona per canviar les situacions de tal manera que deixi de tenir els problemes que li provoquen tant malestar, de res serveix desfogar-se si no parem la situació que ens provoca malestar.

Els psicòlegs només fan parlar

L’eina principal de treball dels psicòlegs és la veu, però també fan portar a terme tot tipus de tasques que poden ser escrites, conductuals, de relaxació... Amb la finalitat, no de fer parlar, sinó de fer canviar a la persona que pateix per una situació concreta.

Vull demanar hora per un amic, o una altra persona

El patiment de les persones del nostre voltant ens provoca molta angoixa i sovint lluitem per canviar la situació en tot allò que estigui a les nostres mans. A pesar de voler col·laborar, no té sentit demanar hora per una altra persona, ja que l’entrada en un procés terapèutic té lloc quan la persona està preparada per entrar-hi. Si vols ajudar a una amistat o familiar, dóna-li el telèfon de (Parèntesi) i sigues allà per quan et necessiti, fes que sigui la persona afectada la que prengui les regnes de tot el procés, ja que si no té motivació, abandonarà la teràpia amb la conseqüent decepció per haver-t’hi esforçat tant.

Els psicòlegs creen dependència en els pacients per a que no deixin mai la teràpia

Aquest no és el cas de (Parèntesi) ja que entenem la psicoteràpia com una parada en el camí durant un període breu de temps, la nostra intenció és ajudar al client a resoldre la situació en el menor temps possible facilitant que aprengui a resoldre individualment els problemes futurs.

A l’escollir teràpia:

Teràpia individual o de parella?

Des de la perspectiva de (Parèntesi), comptar amb el màxim de persones implicades en el problema escurça la teràpia. En el cas dels problemes que afecten a les parelles, és bo poder comptar amb els dos membres. Les teràpies de parella tenen un funcionament específic, si en vols saber més consulta’ns sense compromís.

Què és la teràpia familiar?

Quan hi ha un problema, el comportament familiar pot estar mantenint el problema, a pesar d’estar intentant resoldre’l. Les sessions de teràpia familiar agrupen totes les persones implicades en un problema, de manera més o menys directa, per analitzar les dinàmiques que es donen en el sí de la família, treure informació i punts de vista diversos, i provocar canvis en les relacions per desencallar-lo.

Si el problema el té l’altre, per què em criden a mi? Jo no hi tinc res a veure

Les persones que estan al voltant d’algú que acudeix a teràpia poden ser cridades a teràpia per aportar el seu punt de vista del problema, aportar informació, i agafar el compromís de canviar certes conductes per a poder modificar la situació. Com més persones accedeixin col·laborar, més fàcil li serà al/a la terapeuta trobar una solució.