By delaÓ Jimdo Expert
  • Necessites fer un (Parèntesi)?

    ¿Necesitas hacer un (Paréntesis)?

  • Et trobes en un moment difícil i necessites parar-te?

    ¿Te encuentras en un momento difícil y necesitas pararte?

  • El teu centre de teràpies individuals, d’adults, infantils, de parella i familiars a Sant Andreu

    Tu centro de terapias individuales, adultos, infantiles, parejas y familiares en Sant Andreu

Afrontar el dol

Cambia a castellano

El dol és el conjunt d'emocions i conductes alterades que tenen lloc després d'una pèrdua, per exemple: la mort d'un ser estimat, un divorci, la pèrdua d'un habitatge, del treball, un canvi de cicle vital…

 

L'habitual és que aquestes emocions apareguin immediatament després de la pèrdua, però en funció de la situació poden aparèixer abans, i fins i tot molt temps més tard. El dol és un procés natural que forma part de la nostra condició humana, en la qual ens apropem a nivell afectiu a les altres persones, animals o coses. Tots passem per períodes de dol de major o menor intensitat al llarg de la nostra vida.

 

 

L'experiència del dol és proporcional a l'afecte que hem professat per allò que hem perdut.

 

 

Necessitats del dol:

Durant el dol, les persones passem per certs estats, o fases, que sense estar ordenades, impliquen certes necessitats:

Acceptació de la realitat de la pèrdua:

La persona pot passar un temps en el qual visqui com si no hagués sofert cap pèrdua. Fa la seva vida, es nega en major o menor mesura a  parlar de l'esdevingut, i pot no haver sentit encara el dolor derivat.


L'acceptació de la pèrdua suposa esforçar-se a entrar en contacte amb la realitat i obrir-se al dolor.

Obertura al dolor:

Sense sofriment no hi ha dol, però aquest pot ser de major o menor intensitat en funció de la pèrdua, expressat d'una manera o una altra en funció de la persona i de major o menor durada. El dol necessita que la persona que sofreix es doni permís per sentir la seva tristesa i fer el que li demana el seu cos, sigui el contacte amb persones properes, o estar a soles amb el propi dolor, plorar, mirar fotografies o no, etc...

 

Les persones que passen per un dol, solen passar per fases diferents a nivell emocional: la fase de xoc emocional inicial, dóna pas, en moltes ocasions, a la ràbia. En aquesta emoció, surten els retrets a tot el que ha esdevingut al voltant de la mort, els propis, a les persones que podrien ser-hi i no hi han estat, es poden buscar errors en els procediments mèdics. Per a algunes persones, aquesta ràbia pot desembocar en una espècie de desesperació o por al voltant de què serà de la meva vida sense aquesta persona, sense la meva casa, sense el meu treball, sense la meva joventut?

 

Apareix, a mesura que la persona va assimilant que la situació és irreversible, la sensació de culpa: tot allò que jo podria haver fet per evitar aquesta pèrdua, tot allò que podria haver fet per aprofitar al màxim el temps que tenia, tot el que podria haver fet i no vaig fer.

 

En ocasions, apareix també el retret cap a la persona que se n'ha anat i m'ha deixat aquí, contra el món.

 

Les emocions que van aflorant al voltant d'una pèrdua han de ser sentides i expressades, igual que no podem negar una pèrdua, no podem negar-les, tenen un curs, i a mesura que van sent expressades perden intensitat.

 

A mesura que baixa el nivell d'estrès provocat per la pèrdua, la persona comença a poder centrar-se en altres coses, i a poc a poc va veient excepcions, cada dia majors a la foscor del seu dolor. La des-esperança va deixant pas a l'esperança, a la comprensió que sóc suficientment capaç de tirar endavant tot i trobant a faltar el que he perdut.

 

La nova perspectiva, entra de la mà de la presa de consciència que molts dels valors i creences que tenia anteriorment a aquesta pèrdua potser ja no em serveixen. La crisi provocada per la pèrdua en sí ha vingut acompanyada d'una crisi a nivell moral, i un buit temporal que a poc a poc es va omplint de noves creences, la reafirmació d'algunes de les antigues, o l'obertura a una nova forma de veure la vida i viure-la.

 

 

Dol: Preguntes i respostes

Què fer quan el dolor és tan fort que sembla insuportable?

L'ideal és afrontar el dol de forma natural, per no tapar ni postergar les emocions i el seu afrontament. En alguns casos, es pot acudir al metge de capçalera perquè consideri si és necessari receptar algun medicament per reduir el nivell d'ansietat. Existeixen també els remeis naturals, i les anomenades medicines alternatives que poden ajudar en aquests casos (flors de Bach, etc).

 

Si, transcorreguts els primers dies, l’afrontamiento del dol resulta difícil, l'adequat és buscar ajuda professional, d'un/a psicoterapeuta, perquè t'ajudi a treure i transformar totes les emocions que estan provocant aquest dolor, mitjançant tècniques en les quals són experts com l’EMDR o les cartes terapèutiques.

 

 

Quan estem davant un dol patològic?

La nostra societat exigeix que ho fem tot de pressa, fins i tot en l'assumpció d'una pèrdua, i no obstant això, és possible estar sofrint molt de temps a causa d'un dol. En ocasions, quan sembla que estava superat, es reactiva després d'una pèrdua similar, o davant una situació que recorda al què va passar. La reactivació en si mateixa no implica dol patològic.

 

Parlem de dol patològic quan una persona s'ha quedat enquistada en una de les emocions del dol i no aconsegueix avançar, sigui en la ràbia o bé en la tristesa que provoquen, molt de temps després, una dificultat important per a la vida diària.

 

 

Cal preocupar-se per algú que no plora davant una pèrdua?

Cada persona té la seva manera de passar el dolor, i no tothom té facilitat per plorar. Potser calgui preocupar-se per una persona que ni plora ni mostra cap tipus de dolor davant la pèrdua, vivint com si res hagués succeït.

 

En ocasions ens preocupen els qui no ploren després de la mort d'una persona que porta molt temps malalta, o després d'un divorci després d’un llarg i dur procés, en aquests casos, parlem d'un dol anticipat, on s'ha plorat i afrontat la pèrdua abans que aquesta succeís. L'anticipació del dol és totalment normal, i en ocasions, suposa una barreja d'emocions que van de la pena a l'alleujament (el que és totalment natural).

 

Si tens més dubtes al voltant del dol o creus que necessites ajuda, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

 

Maria Rosa Mirada (Parèntesi)

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 3
  • #1

    Anabel (lunes, 05 marzo 2012 08:30)

    Un article molt aclaridor i entenedor. Moltes gràcies per les vostres aportacions.

  • #2

    Maria Rosa Mirada Ariet (lunes, 05 marzo 2012 09:40)

    Moltes gràcies per seguir-nos. Acceptem peticions d'articles!

  • #3

    julia (domingo, 05 mayo 2013 16:38)

    Estic fent un Treball de Recerca i m'agradaria saber com definirieu la paraula "dol". Què és el dol?

    Moltes gràcies