Com vèncer la paràlisi? Alguns trucs per activar-te

La paràlisi és una resposta que ens porta a perdre’ns moltes oportunitats de la vida. En moltes ocasions en què podríem actuar d’acord amb el què necessitem, fent cas a les emocions que ens porten a actuar i gaudir, acabem fent cas a les que ens bloquegen i ens paralitzen.

La por en general.

I les pors específiques més habituals:

- por al fracàs

- por al judici dels altres

- por a que deixin d’estimar-me

- por a fer el ridícul

- la por al patiment o el dolor

- la por a que no surti perfecte

- la por a fer patir els altres

- la por a decebre els altres

- la por a que els altres s’adonin de que m’he equivocat...

- la por a la reacció dels altres (por al càstig)

I creences negatives relacionades amb aquestes pors:

- no ho aconseguiré, no sóc capaç

- les altres persones sí que poden però jo sóc més dèbil

- solc tenir mala sort, tot em surt malament, sóc un desastre

- no mereixo aconseguir-ho

- sensació de que es mereix un càstig per algun succés (sigui per algun succés real o no)

- no valc res

- etc.

• Creure en un/a mateix/a.
• Ser capaç de modificar lligams que ens perjudiquen, o fins i tot trencar-los en el cas que a pesar dels intents no acaben sent positius per nosaltres.
• Marcar-nos objectius, planificar, i seguir cadascun dels passos que se’ns posen davant per aconseguir-ho.
• Reconèixer les nostres pors, mirar-les a la cara.
• Prendre decisions i actuar a pesar de les notres pors. No deixar que ens paralitzin.
   
  Canviar les creences anteriors per altres més eficaces com:
   
• Jo tinc el valor suficient per aconseguir-ho.
• Jo ho puc aconseguir igual que qualsevol altra persona.
• Val més fer alguna cosa, i encara que no surti a la perfecció, hauré fet algun pas endavant.
• Puc equivocar-me, com tothom, i el món no s’acaba. Al final, podré dir que al menys ho he provat.

Cada cop que afrontem una por, aquesta serà més petita, i una creença o emoció positiva anirà fent-se lloc per esborrar-la, cada dia anirem comprovant com sortir de la paràlisi, pas a pas, ens porta a avançar i a creure que som eficaços, que ens en podem sortir, i que les equivocacions no són més que experiències per aprendre, petites pedres en el camí, que fan que aquest sigui més emocionant i que la celebració sigui més gran quan s’arriba al final.