I si m’equivoco? Ja voldria fer-ho, però, i si després em surt malament?
Jo sé que el què a mi m’agradaria és això… Jo sé que necessito això… Però hi ha alguna cosa que m’ho impedeix.
Què és la paràlisi?
La paràlisi és una resposta que ens porta a perdre’ns moltes oportunitats de la vida. En moltes ocasions en què podríem actuar d’acord amb el què necessitem, fent cas a les emocions que ens porten a actuar i gaudir, acabem fent cas a les que ens bloquegen i ens paralitzen.
Què paralitza?
La por en general.
I les pors específiques més habituals:
- por al fracàs
- por al judici dels altres
- por a que deixin d’estimar-me
- por a fer el ridícul
- la por al patiment o el dolor
- la por a que no surti perfecte
- la por a fer patir els altres
- la por a decebre els altres
- la por a que els altres s’adonin de que m’he equivocat...
- la por a la reacció dels altres (por al càstig)
I creences negatives relacionades amb aquestes pors:
- no ho aconseguiré, no sóc capaç
- les altres persones sí que poden però jo sóc més dèbil
- solc tenir mala sort, tot em surt malament, sóc un desastre
- no mereixo aconseguir-ho
- sensació de que es mereix un càstig per algun succés (sigui per algun succés real o no)
- no valc res
- etc.
Què puc fer per no paralitzar-me?
-
Creure en un/a mateix/a.
-
Ser capaç de modificar lligams que ens perjudiquen, o fins i tot trencar-los en el cas que a pesar dels intents no acaben sent positius per nosaltres.
-
Marcar-nos objectius, planificar, i seguir cadascun dels passos que se’ns posen davant per aconseguir-ho.
-
Reconèixer les nostres pors, mirar-les a la cara.
-
Prendre decisions i actuar a pesar de les notres pors. No deixar que ens paralitzin.Canviar les creences anteriors per altres més eficaces com:
-
Jo tinc el valor suficient per aconseguir-ho.
-
Jo ho puc aconseguir igual que qualsevol altra persona.
-
Val més fer alguna cosa, i encara que no surti a la perfecció, hauré fet algun pas endavant.
-
Puc equivocar-me, com tothom, i el món no s’acaba. Al final, podré dir que al menys ho he provat.
Cada cop que afrontem una por, aquesta serà més petita, i una creença o emoció positiva anirà fent-se lloc per esborrar-la, cada dia anirem comprovant com sortir de la paràlisi, pas a pas, ens porta a avançar i a creure que som eficaços, que ens en podem sortir, i que les equivocacions no són més que experiències per aprendre, petites pedres en el camí, que fan que aquest sigui més emocionant i que la celebració sigui més gran quan s’arriba al final.
Escribir comentario