Per moltes persones el perfeccionisme és un punt fort, pensen que és una bona qualitat i creuen que la perfecció els portarà el benestar i la felicitat.
les dues cares del perfeccionisme
No són conscients que moltes de les situacions que produeixen malestar a les seves vides tenen el seu origen en aquest perfeccionisme. Volen ser el pare/mare perfecte, el fill perfecte, el treballador perfecte; i no se n’adonen que això té un cost emocional que de vegades comporta un nivell d’ansietat impossible de gestionar.
Les persones perfeccionistes acostumen a tenir una alta autoexigència, que les converteix en persones rígides i intolerants, jutjant no només la seva manera de pensar i fer sinó la dels demés. Per un altra banda, acostumen a ser molt sensibles a les opinions i crítiques dels demés.
Són persones molt responsables i necessiten tenir el control sobre totes les àrees de la seva vida, no estan acostumades a delegar i els hi costa admetre una manera de fer diferent a la seva. Acostumen a invertir molt de temps i energia revisant les seves tasques perquè mai estan suficientment perfectes, o pel contrari, es bloquegen analitzant minuciosament tots els punts a tractar abans de començar una feina.
Normalment, les seves emocions en aquests moments estressants acostumen a ser negatives: la ràbia generada per viure el no arribar a la perfecció com una injustícia, la culpa per no complir les seves expectatives o les dels demés i la por al fracàs i a no fer-ho perfecte.
De vegades, aquestes emocions s’acaben reflectint al cos amb molèsties al cap, a l’estómac, taquicàrdies, bruxisme, etc.
possibles causes del perfeccionisme
Algunes causes d’aquest perfeccionisme poden estar generades durant la infantesa, com la falta de reconeixement per part dels pares, pares molt exigents, rígids i perfeccionistes, o tenir un germà molt brillant, entre d’ altres.
trucs per a posar-hi remei:
Per gestionar el perfeccionisme, el primer pas és ser conscient d’aquesta creença i baixar l’autoexigència fent petits canvis en la manera de pensar i fer.
Algunes claus són:
- Acceptar els errors i aprendre d’ells.
- Tractar-se bé, sense jutjar-se.
- Cuidar les relacions i els hobbies, per evitar arribar a l’esgotament físic i mental.
- Ser conscients de les limitacions pròpies i les dels demés.
- En quant a les tasques, aplicar:
o “No ho facis perfecte, però fes-ho”.
o “No revisis”.
o “Focalitza’t en lo general, no et perdis en detalls”
o “Focalitza’t en el que es pot fer ara, no en quines coses es podrien haver fet en el passat.”
o “Delega”.
o “Reconeix i celebra els èxits”.
Escribir comentario