Avui compartim amb vosaltres una guia per a poder acompanyar els infants petits en el procés d'entrada a l'escola amb la Covid-19.

La guia ha estat feta per la nostra psicòloga Maria Rosa Mirada, en el marc del Grup de Treball Covid 19 de l'Escola 30 Passos.

Potenciar l'autoestima dels nostres fills és una tasca important ja que això farà que puguin afrontar els reptes futurs i gestionar problemes i situacions complicades sense que això els faci sentir malament, sinó amb motivació per superar-les.

El fet de tenir una bona autoestima i sentir-se segur d'un mateix farà que se sentin capaços de fer front als conflictes com a reptes, no com un problema. 

En el amor, como en todas las relaciones humanas suceden conflictos de pareja de manera habitual, dándose cuando hay dos puntos de vista distintos. Un conflicto no es nada más que esto, un punto en el que de base, no hay acuerdo y una vez superado, encontramos una mejora a nivel personal y de pareja.

Delante de una situación así, a grandes rasgos, podemos encontrar distintos estilos en el afrontamiento de conflictos en función de la pareja. Cada estilo de afrontamiento obedece a una serie de habilidades aprendidas, pudiendo cambiarse siempre que haya la intención de mejorar, aprendiendo nuevas habilidades como las que vamos a comentar.

Les habilitats socials ens permeten expressar els sentiments, opinions i necessitats, el què ens ajuda a estar a gust amb nosaltres mateixos i amb els altres. L’adolescència és una etapa on es comença a crear la identitat d’un mateix i a establir les relacions amb els altres. Les habilitats socials són necessàries per tenir unes relacions satisfactòries i sentir-nos integrats dins el nostre entorn.

Per moltes persones el perfeccionisme és un punt fort, pensen que és una bona qualitat i creuen que la perfecció els portarà el benestar i la felicitat.

¿Sientes que no se valora lo que haces por tu pareja? ¿Tu pareja se enfada sin motivo aparente en un estallido que se lleva todo por delante?

EL CUIDADO DEL OTRO EN LAS RELACIONES

Quizás no encuentres estas claves en ningún libro, pero tras varios años haciendo terapias de pareja, he llegado a la conclusión que siguiendo estas pautas generales, muchas parejas pueden llegar a superar con éxito sus diferencias.

Uno de los pilares de las relaciones de pareja suele ser el cuidado del otro, y podríamos decir que se sobreentiende como uno de los principales indicadores del amor en la relación. 

Molta gent es pregunta quin és el paper exacte dels logopedes, ja que s’acostuma a simplificar la seva actuació a l’ensenyança de la /rr/ o alguns sons concrets.

Un logopeda és un professional que treballa tant amb infants, adolescents com adults.

Els professionals de la logopèdia no només ensenyen a parlar, també ensenyen a comunicar-nos, tracten problemes de veu, ajuden a la rehabilitció de persones que han patit un ictus i no poden comunicar-se bé, a les persones amb problemes amb la deglució dels aliments, etc.

En el cas dels infants, hi ha una gran diversitat de problemes de llenguatge, parla i comunicació.

Aquests son alguns dels signes d'alerta que poden donar-vos pistes de si és recomanable que el vostre fill/a acudeixi al logopeda.

La musicoteràpia és una disciplina lligada al camp de la salut que utilitza el medi de la música i activitats musicals per tractar necessitats físiques, psicològiques, cognitives i socials. Per la seva vessant musical està agrupada dins de la denominació d’arts creatives-teràpia, i el seu efecte terapèutic es basa en com es pot usar la música per provocar canvis en les persones que l’escolten o l’executen.

 Canvia a Català

¿Y si me equivoco? Ya querría hacerlo, pero, ¿y si después me sale mal?

Yo sé que lo que a mí me gustaría es esto… Yo sé que necesito esto… Pero hay algo que me lo impide.

Cambia a castellano

I si m’equivoco? Ja voldria fer-ho, però, i si després em surt malament?

Jo sé que el què a mi m’agradaria és això… Jo sé que necessito això… Però hi ha alguna cosa que m’ho impedeix.

Es común que estos dos conceptos se mezclen y se lleguen a confundir. Los dos son alteraciones del sueño, concretamente del grupo de las Parasomnias, y aunque tienen algunas características similares a continuación veremos cuáles son las principales diferencias.

És comú que aquests dos conceptes es barregin i s’arribin a confondre. Tots dos son alteracions del son, concretament del grup de les Parasòmnies, i encara que tenen alguns trets similars tot seguit veurem quines son les principals diferències.

Canvia al Català

Las decisiones, grandes o pequeñas, definen  nuestra vida. Diariamente tomamos multitud de decisiones. Si tú no decides, alguien o algo deciden por ti. Tomar decisiones te convierte en el/la protagonista de tu vida. Este artículo pretende recoger algunas fórmulas para asegurar que las decisiones que tomas, sean las que realmente quieres tomar.

Cambia al Castellano

Les decisions, grans o petites, defineixen la nostra vida. Diàriament prenem multitud de decisions. Si tu no decideixes, algú o alguna cosa decideix per tu. Prendre decisions et converteix en el/la protagonista de la teva vida. Aquest article pretén recollir algunes fórmules per assegurar que les decisions que prens, siguin les que realment vols prendre.

En consulta es muy habitual encontrarnos con personas que tienen muchas dificultades con su alrededor, relacionadas con la sensación de dar más de lo que reciben. Se trata de personas que sienten que hay gente que se aprovecha de ellas, que “quizás son demasiado buenas”, que sienten que les “toman el pelo”, que no tienen autoridad, etc.

Acostumbramos a decir que “la culpa” es de la persona que abusa, pero una parte de la responsabilidad recae en la persona que se siente víctima de la situación. Puede parecer sorprendente hablar de responsabilizarse, pero sí, todo el mundo juega un papel dentro de un conflicto, y cada cuál es responsable del suyo. El cambio en las relaciones humanas, es posible a veces mediante el acuerdo entre las dos partes, pero sobre todo, porque la persona que se considera oprimida, exige un cambio, y dice basta.

Por lo tanto, el cambio sólo se dará en el supuesto de que la persona aprenda a decir QUE NO y a plantarse a muchas peticiones o exigencias.

En consulta és molt habitual trobar-nos amb persones que tenen moltes dificultats amb el seu voltant, relacionades amb la sensació de donar més del que reben. Es tracta de persones que senten que hi ha gent que se n’aprofita, que “potser són massa bones”, que senten que els “prenen el pèl”, que no tenen autoritat, etc.

Acostumem a dir que “la culpa” és de la persona que abusa, però una part de la responsabilitat recau en la persona que se sent víctima de la situació. Pot semblar sorprenent parlar de responsabilitzar-se, però sí, tothom juga un paper dins un conflicte, i cadascú és responsable del seu. El canvi en les relacions humanes, és possible de vegades mitjançant l’acord entre les dues parts, però sobretot, perquè la persona que es considera oprimida, exigeix un canvi, i diu prou.

Per tant, el canvi només es donarà en el cas que la persona aprengui a dir QUE NO i a plantar-se a moltes peticions o exigències.

Actualmente, y en gran parte, debido al ritmo de vida que llevamos, resulta complicado el establecer unas normas y límites con nuestros hijos. Después de un día de trabajo, al llegar a casa, lo que menos nos apetece es tener que batallar con los pequeños. Por ello, muchas veces, somos nosotros mismos los que acabamos resolviendo la situación, intentando evitar confrontaciones y discusiones. En otras ocasiones, queremos que nuestros hijos confíen en nosotros, y pasamos de ser una figura paternal a una figura que se aproxima más al de “colegas” de nuestros hijos.

Actualment, i en gran part, degut al ritme de vida que portem, resulta complicat establir unes normes i límits amb els nostres fills. Després d’un dia de feina, a l’arribar a casa, allò que menys ens ve de gust es haver de batallar amb els més petits. Per això, moltes vegades, som nosaltres mateixos els que acabem donant resposta a la situació, intentant evitar confrontacions i discusions. En altres ocasions, volem que els nostres fills confiïn en nosaltres, i passem de ser una figura paternal a una figura que s’aproxima més al de “colegues” dels nostres fills.

La reagrupación familiar es el proceso por el cual un padre o una madre que ha emigrado a otro país, inicia los trámites para que sus hijos/as puedan vivir de nuevo con él/ella.

En Parèntesi, hemos tenido la oportunidad de realizar un proyecto con padres, madres, hijos e hijas latinoamericanos que han realizado el proceso de reagrupación familiar.

Este artículo está dedicado a aquellas madres y aquellos padres, de procedencia latinoamericana que se estén planteando realizar la reagrupación familiar de sus hijos/as.

Canvia al Català 

Angustia, ansiedad, pánico…Son nombres diferentes para una misma cosa que se presenta de maneras distintas. Nuestro cuerpo, nos dice, de la manera que sabe, que hay algo que no funciona bien.

Puede aparecer posteriormente a una situación o una época angustiosa, justo en el momento que bajamos la guardia, puede ser que aparezca en el transcurso de esta época estresante, posiblemente estamos tirando adelante con “todo” sin darnos cuenta que necesitamos parar, que nuestro cuerpo y nuestra mente no aguantan tanta presión.

Cambia a castellano

Angoixa, ansietat, pànic… Són noms diferents per una mateixa cosa i que es presenta de maneres diverses. El nostre cos, ens diu, de la manera que sap, que hi ha alguna cosa que no funciona bé.

Pot aparèixer posteriorment a una situació o una època angoixant, just en el moment que abaixem la guàrdia, pot ser que aparegui en el transcurs d’aquesta època estressant, possiblement estem tirant endavant amb “tot” sense adonar-nos que necessitem parar, que el nostre cos i la nostra ment no aguanten tanta pressió.

Cambia a castellano

El dol és el conjunt d'emocions i conductes alterades que tenen lloc després d'una pèrdua, per exemple: la mort d'un ser estimat, un divorci, la pèrdua d'un habitatge, del treball, un canvi de cicle vital…

L'habitual és que aquestes emocions apareguin immediatament després de la pèrdua, però en funció de la situació poden aparèixer abans, i fins i tot molt temps més tard. El dol és un procés natural que forma part de la nostra condició humana, en la qual ens apropem a nivell afectiu a les altres persones, animals o coses. Tots passem per períodes de dol de major o menor intensitat al llarg de la nostra vida.

L'experiència del dol és proporcional a l'afecte que hem professat per allò que hem perdut.

Canvia a català

El duelo es el conjunto de emociones y conductas alteradas que tienen lugar después de una pérdida, por ejemplo: la muerte de un ser querido, un divorcio, la pérdida de una vivienda, del trabajo, un cambio de ciclo vital…

Lo habitual es que dichas emociones aparezcan inmediatamente después de la pérdida, pero en función de la situación pueden aparecer antes e incluso mucho tiempo más tarde. El duelo es un proceso natural que forma parte de nuestra condición humana, en la que nos acercamos a nivel afectivo a las otras personas, animales o cosas. Todos pasamos por períodos de duelo de mayor o menor intensidad a lo largo de nuestra vida.

La experiencia del duelo es proporcional al afecto que hemos profesado por aquello que hemos perdido.

Canvia a català

En este artículo explicamos lo que son las técnicas de relajación, para qué se utilizan y cómo puedes entrenarte en la respiración abdominal, un recurso utilizado en la mayoría de técnicas de relajación, fácil de aprender, y que podrás aplicar fácilmente a tu vida diaria.

Cambia a castellano

En aquest article t’expliquem què son les tècniques de relaxació, per a què s’utilitzen i com pots entrenar-te en la respiració abdominal, un recurs que s’utilitza en la majoria de tècniques de relaxació, fàcil d’aprendre, i que podràs aplicar fàcilment a la teva vida diària.

Canvia a català

¿Ya sabes qué te gustaría conseguir este 2012? ¿Sabes qué tienes que hacer para conseguirlo? ¿Te es fácil conseguir lo que te propones? ¿Haces caso de los propósitos de año nuevo? Para que tus ilusiones se hagan realidad, hace falta que las formules de una forma adecuada, en positivo y con el 100% de motivación para esforzarte.

¿Dispones de un tiempo para ti? Te invitamos a utilizar esta guía que te ayudará a transformar las ilusiones en objetivos, diferenciar los que son válidos de los que no lo son, descartar estos últimos y dibujar tu futuro en forma de plan anual.

Cambia a castellano

Ja saps el què t’agradaria aconseguir aquest 2012? Saps què has de fer per aconseguir-ho? T’és fàcil aconseguir el que et proposes? Fas cas dels propòsits d’any nou? Per a que les teves il·lusions es facin realitat, cal que les formulis d’una manera adequada, en positiu i amb el 100% de motivació per esforçar-t’hi.

Tens temps per tu?

Et convidem a utilitzar aquesta guia que t’ajudarà a transformar les il·lusions en objectius, diferenciar els objectius que són vàlids dels que no ho són, descartar aquests últims i dibuixar el teu futur en forma de pla anual.

- Qué ha hecho que una mujer como tu haya mantenido una relación con un hombre como este? ¿A qué debilidad tuya se ha dirigido esta flecha? ¿Cuál fue la primera vez que le diste permiso?

-¿Permiso?

- Sí, la primera vez que miraste a otro lado tras una conducta hacia tí que no debería ser pasada por alto.

-Què ha fet que una dona com tu hagi mantingut una relació amb un home com aquest? A quina debilitat teva s’ha dirigit aquesta fletxa? Quin va ser el primer cop que li vas donar permís?

-Permís?

- Sí, el primer cop que vas passar per alt una conducta cap a tu que no hauria de ser obviada.

Avui compartim amb vosaltres una guia per a poder acompanyar els infants petits en el procés d'entrada a l'escola amb la Covid-19.

La guia ha estat feta per la nostra psicòloga Maria Rosa Mirada, en el marc del Grup de Treball Covid 19 de l'Escola 30 Passos.