Logopèdia a Barcelona

La Logopèdia té com a objectiu el tractament de les dificultats relacionades amb les alteracions del llenguatge oral o escrit, la parla, la veu, deglució, audició i la comunicació en general. La seva finalitat és la prevenció, detecció, diagnòstic i tractament d’aquestes dificultats.

A (Parèntesi) Oferim atenció individualitzada a infants i adults en sessions de 45 minuts.

També oferim assessorament familiar i escolar.

Alteracions del llenguatge

-Oral. Retard i trastorn específic del llenguatge.

-Escrit. Alteracions de la lectura o l’escriptura (Dislèxia, disgrafia, disortografia, discalculia).

 Tractament. Utilitzem tècniques d’Estimulació Primerenca, Estimulació Cognitiva i, quan no és possible l’ús de la paraula articulada o es troba molt afectada, busquem alternatives amb els SAAC (Sistemes Augmentatius/ Alternatius de Comunicació).

Un dels SAAC que utilitzem és el PECS ( Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges), és un sistema que ajuda al nen a iniciar-se en la comunicació i anar avançant a travès de les diferents fases que ofereix. Alguns alumnes que fan servir PECS com a sistema augmentatiu/ alternatiu també desenvolupen llenguatge oral.

Alteracions en la parla

-Dificultats fonètiques o fonològiques. Confusió de determinats sons que comparteixen alguns trets degut a una immaduresa o un trastorn de caire fonètic o fonològic. 

-Dislàlies. Dificultats articulatòries degut a un mal hàbit.

●       Dificultats en la producció d’un o més sons.

●       Omissió o substitució de determinats sons.

-Disglòssia. Dificultats en l’articulació degut a una malformació o dificultats de caire orgànic.

Tractament. Durant les sessions es treballa des de la propiocepció del moviment correcte per articular el so o sons afectats, prenent així consciència dels propis errors i facilitant la autocorrecció. Un cop el so és articulat adequadament, s’inicia la fase de generalització: produir el so en totes les posicions dins la paraula i la parla. Aquest és el moment on la coordinació i participació de la família assegura l’èxit del tractactament fora l’espai terapèutic. Seguir les pautes de la terapeuta és important per aquesta tasca de generalització del so treballat.

Disfuncions orofacials.

- Deglució disfuncional: patró alterat de la deglució.

- Respiració bucal.

- Hipotonicitat orofacial.

- Maloclusions: tancament inadequat de les arcades dentàries. 

- Mals hàbits bucals pre i post ortodòncia.

En algunes ocasions ens trobem que, molts dels òrgans implicats en la parla (llengua, llavis, masseters…) es troben en desequilibri i, això, repercuteix en la posició de les dents i les estructures òssies adjacents (paladar, maxil·lar inferior, etc).

La Teràpia Miofuncional (TMF) consisteix en el conjunt de procediments o tècniques basades en la correcció del desequilibri muscular orofacial, que permet millorar el comportament de la musculatura alterada i corregir els mals hàbits adquirits. El que es pretén aconseguir mitjançant aquesta teràpia, és la reeducació d’un patró de deglució incorrecte (el que es coneix com Deglució disfuncional), dificultats o mals hàbits de succió (digital, xumet, labial), la respiració bucal i problemes de parla o articulació derivats d’aquestes alteracions.

És important aconseguir una musculatura orofacial correcta i funcional, per tal d’aconseguir també una oclusió normal (normoclusió). L’objectiu final d’aquesta teràpia és aconseguir un equilibri de la musculatura orofacial.

Dany cerebral

Dificultats en el llenguatge degut a alteracions neurològiques adquirides (Accidents Vasculars Cerebrals entre d’altres). 

-Afàsia. Trastorn del llenguatge, ja sigui en la comprensió, en l’expressió o en ambudes.

-Disàrtria. Trastorn motor que afecta la parla i que genera dificultats en l’articulació, i que sol obstaculitzar el control de la respiració durant la fonació.

Tractament. Treball amb estratègies individualitzades de recuperació i/o compensació de les funcions afectades, amb la posterior generalització dels aprenentatges realitzats.

Sordesa

Les persones amb sordesa, o trastorns en l’audició presenten dificultats en la comunicació. En el cas dels infants, presenten dificultats en l’adquisició del llenguatge, i en els adults poden presentar dificultats en les seves relacions familiars, socials i laborals.

-Sordesa perlocutiva. Estimulació de la comunicació en infants que presenten una sordesa des del naixement, o des d’un període anterior o molt primerenc a l’inici de l’aprenentatge del llenguatge i la parla.

-Sordesa postlocutiva. Rehabilitació del llenguatge i la parla en infants i adults que ja l’havien adquirit quan es va iniciar la hipoacúsia.

●       Adaptació als audífons o implants coclears.

●       Intel·ligibilitat de la parla.

●       Presbiacúsia